Un dels múltiples objectius de La Casa Cantonera és la d’ajudar a que tota la nostra cultura i tradició tinga un bon amagatall al nostre corral, des d’on tractem d’apropar a tothom els portaveus de la nostra generació. I actualment, un dels grans representants del folk i la tradició que tenim al nostre poble és Néstor Mont.
Entrades amb l'etiqueta Música
El proper 2 juliol a les 22:00h, el nou projecte d’Òscar Briz i Cristina Blasco visitarà el pati de la nostra casa amb un espectacle sense precedents. Hotel Paraiso surt de la col·laboració de dos artistes de llarg recorregut. Una obra complexa que no limita la seua representació a un concert a l’ús, tal i com podríem imaginar, sinó que la parella d’ intèrprets construeixen un escenari al voltant de monòlegs i composicions d’Òscar, a més del tema “En las calles de allá atrás” de Màrius Asensi. Amb aquestos monòlegs i cançons, la parella d’intèrprets ens ajuda a posar-nos en la pell del personatge protagonista, Victòria, a qui dóna vida Cristina, la via utilitzada per Òscar per a interpretar el pensar d’una dona, sent així l’alter ego femení del cantautor de l’Alcúdia. Hotel Paraiso és un escenari d’encontres, d’amors i desamors, de soledat i malenconia, de la nocturnitat de l’ànima d’una dona que llisca suaument per l’Hotel Paraiso, però amb una gran força que intenta alçar el cap per a agafar-se a l’última espurna d’esperança que pugui quedar al seu voltant en la realitat que l’ envolta. La musica xucla de l’essència del bolero en temes com “Hotel Paraiso” i el tango en “El Tren de la Pasión”, amb un eclecticisme que l’apropa i barreja de vegades amb ambients brasilers com en el tema “Sé” i d’altres amb un estil cabareter que com “En Horas Bajas” treu el cap la dissonància d’eixes hores d’un club nocturn en les que el fum i l’alcohol impregnen l’aire que respires. En definitiva i a grans trets, diguem que aquesta conjunció de talents dóna com a resultat la fusió de la cançó d’autor d’Òscar amb el latin-jazz de boleros i tangos de Cristina.
El passat divendres gaudírem d’un moment realment especial a La Casa. La visita dels BBC ens regalà un parell d’hores de bona música i millor ambient. Però com que cadascú ha de parlar d’allò que entén, deixarem que siga el nostre amic Carlos qui ens faça la crònica musical:
Un espectacle instrumentat amb guitarra acústica, charango i diversos efectes (com ara un megàfon) i el ritme ple de bons records tret per Elena des d´una màquina d´escriure. Cançons interpretades amb molta passió: Buscando un símbolo de Paz, de Charly García, tot un clàssic a les seues mans; Niña Maceta, on Elena llueix la seua veu i Mundo Tarado, amb un ritme molt funky i amb una lletra per a parar-nos a pensar on anirem a parar; i és que tal i com ells afirmen, ”nadie sale vivo de vivir”. Tot açò adobat amb versions de cançons que a les seues mans canvien de matís, com ara All that She Wants d’Ace of Base o bé Material Girl de Madonna, simplement magnífiques les versions; vaig quedar sorprés de veure que m’agradaven tant aquestes cançons! Els assistents a la vetllada també vam gaudir de moments simpàtics, com la referència a Chapulín Colorado, un anti-heroi de la sèrie mexicana amb el mateix nom, que el grup va fer mitjançant un tema que compara la seua vida personal amb la temporada de futbol d´un equip en tercera regional; també va resultar ben simpàtica la irrupció en l´escenari d´una espontània que no alçava cinc pams de terra i que Elena, amb molt bon humor, va posar a les seues faldes i va utilitzar per tocar la pandereta.
Aquest grup hispano-argentí amb base a Granada porta des de 2008 encisant a les audiències per allà on passen. Un projecte en creixement continu que beu tant del folk més acústic com del rock més elèctric, amb influències que abasten des de clàssics atemporals dels seixanta i setanta, com del mateix rock sud-americà de les últimes dècades. Als seus directes es caracteritzen per portar-se al seu terreny cançons foranes d’autors tan dispars entre sí com Radiohead i Roy Orbison. Segons els seus components, intenten restar-li solemnitat al vell clixé del cantautor seriot, portant un espectacle des del mateix saló de casa, aconseguint sempre fer sentir en casa a tothom que els escolte.
La sort més gran que tenim és la de poder disfrutar d´aquest espectacle ací, a prop de les nostres cases en La Casa Cantonera, el divendres 26 de Març a les 20:00h, tot un privilegi que ja voldrien per a elles algunes de les sales del territori. Ens presentaran en exclusiva el seu últim treball Vol.3, en el que cal destacar la magnífica versió, superant l’original, de la cançó “Buscando un símbolo de paz” de Charly García (llegendari rocker argentí) i la manera de fer seva la cançó “All that she wants” de Ace of Base, per supost original superada també. Sense restar importància a la resta del repertori d´un eclecticisme deliciós i que enganxa.
Vos deixem el myspace per a que disfruteu d´un grapat de cançons molt bones: myspace.com/bbcylosminicomponentes
Ja tenim les primeres imatges dels moments que ens regalà Dani Miquel a La Casa Cantonera.